Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Tornem a actualitzar la nostra discoteca medieval amb les músiques que han acompanyat el capítol d’aquesta setmana, dedicat a les cartes més líriques, els saluts d’amor dels trobadors i trouvères.

La referència inicial era inevitable. El “Salut d’amour, op. 12″ d’Edward Elgar és la peça que obre el microtò i, tot i haver estat escrita l’any 1888, exemplificava perfectament la idea de la carta relativa a l’amor. Tant és així, que el seu autor la va fer servir com a regal de compromís a la seva promesa, Caroline Alice. La versió que sentíem era la interpretada per James Ehnes al seu àlbum Homage, i que tocava amb l’Stradivarius conegut com “La Pucelle”, acompanyat al piano per Eduard Laurel. L’editava PM Classics l’any 2008 i també el teniu disponible a Spotify.

Entràvem a l’època medieval amb una peça provinent de l’àlbum “Lo gai saber: Troubadours et Jongleurs 1100-1300“, del conjunt Camerata Mediterranea, que dirigeix Joël Cohen. En aquest cas els intèrprets, amb una versió delicada i interpretada tan sols per un arpa i un instrument de corda fregada, presenten un fragment doble. I diem doble perquè el fragment combina una melodia anònima amb un poema d’una trobairitz, Azalais de Porcairagues: Ar em al fred temps vengut. L’àlbum està editat pel segell Erato, l’any 1990.

Un dels autors que havia escrit saluts d’amor era el trobador Raimon de Miraval. Aquest autor del segle XII és presentat a la seva Vida com un cavaller pobre de la ciutat de Carcassona, que va ser afavorit per Ramon VI de Tolosa. La peça que sentíem era Bel m’es qu’ieu chant, i estava interpretada per l’Oni Wytars Ensemble al disc Music of the Troubadours (Naxos, 1999), cantada però, per una veu femenina: Maria Laffitte. Una veu hipnotitzant i peculiar, nascuda a Roda de Ter i provinent de família occitana, que va desenvolupar una trajectòria tan variada com interessant.

I per últim, Na Maria, pretz e fina valors. Aquesta cançó (canso, en occità), ha portat més d’un mal de cap als estudiosos més inflexibles. Per què? Doncs perquè la seva autora sembla ser una dona, la trobairitz Bietris de Roman, i el contingut de la canso expressa amor envers una altra dona: Maria. La gravació està extreta de l’àlbum La Domna ditz: Songs of the Trobairitz, que interpreta el grup Rossignol i del qual us recomanem feu un cop d’ull al seu llibret, on trobareu la lletra completa de la peça original occitana i la seva traducció a l’anglès. Mencionar que la música, però, no és original de Bietris de Roman, sino que s’hi ha aplicat el recurs del contrafactum, és a dir, un “préstec” d’una melodia existent, en aquest cas escrita pel trobador Guiraut Riquier.

I recordeu que aquestes peces queden incorporades des d’avui al nostre llistat a Spotify!

 

 

 

 

Anuncis