Etiquetes

, , , , , , , , , , , , ,

Una setmana més, ampliem el darrer capítol dels Sons, en aquest cas titulat Els jueus i el so del xofar i compartim amb vosaltres aquests petits fragments que ens han fet de banda sonora.

“La rosa enflorece” obre el microtò, amb una melodia plena d’aire. Aquesta és un dels anomenats romanços sefardites, relatius a Sefarad, un nom sota el que s’identificava la Península Ibèrica, tot i que el seu significat concret podia modificar-se amb el temps. Igualment, l’adjectiu sefardita també podria fer referència als jueus expulsats l’any 1492. D’aquesta manera, aquestes cançons, datades a finals de l’Edat Mitjana i principis del Renaixement, estaven escrites en judeoespanyol i es van expandir per molts territoris. Concretament, d’aquesta, se n’han trobat testimonis a Turquia, Bulgària, Grècia, Líbia i Jerusalem. La versió que aquí fèiem servir era la interpretada per Eduardo Paniagua al seu àlbum Klezmer Sefardí, editat l’any 2006 pel segell Pneuma.

Per il·lustrar de forma sonora què és una mezuzah, i quin és el text al qual fa referència, vam fer servir el cant d’un rabí a una sinagoga sefardita, inclòs dins l’àlbum Out of Babylon: The music of Baghdadi-Jewish migrations into Asia and beyond. Es tracta precisament del mateix fragment, Shomer Yisrael, en una declamació que tot i sonar musical a les nostres oïdes, té un caràcter purament cerimonial i on podem sentir també les respostes dels assistents.

Dins el mateix àlbum i fins i tot del mateix track, podem sentir el so del xofar, un instrument mencionat a multitud de passatges bíblics i d’una trascendència única dins el judaisme, que fa que en sentir-lo encara hi descobrim ressons mil·lenaris que connecten amb nosaltres d’una manera especial.

Les festes jueves també van tenir la seva representació musical al microtò amb Bihbilou, Etmol, Lekha Dodi. Tres peces lligades la darrera de les quals, datada al segle XVI, és una melodia cantada habitualment al Shabat, el dia de descans setmanal a les comunitats jueves. S’inclou a l’àlbum Comptines du jardin d’Eden,  que recull peces de diversos intèrprets, editat l’any 2009 per Didier Jeunesse.

I la darrera peça pertany a un ambient molt més contemporani. “El icono del judío” és una peça instrumental inclosa al disc Sephardic Legacy de Mara Aranda, una de les veus que més ha treballat repertoris tradicionals de caire mediterrani. Així, des d’unes sonoritats totalment pròpies del segle XXI, les peces tradicionals i antigues tornen a prendre forma, com en aquest treball editat l’any 2013 per Bureo.

I així acabava la nostra primera aproximació a una religió que va més enllà dels preceptes i impregna tots els racons de la vida dels seus membres. I vosaltres, coneixeu més músiques jueves?

Anuncis