Etiquetes

, , , , , , , , , ,

A l’època medieval es podria dir que tot estava en construcció. Després de segles d’inestabilitat, fets com la unificació de la litúrgia cristiana o l’establiment del feudalisme com a base de la societat van contribuir a crear un clima on tot estava per fer, i des de la medicina fins a l’organització de les ciutats i dels claustres, s’establien noves maneres de funcionar. Era un moment creatiu i la música també es va beneficiar d’aquest impuls innovador.

Així, a les famílies dels instruments s’hi van incorporar nous membres. I un va ser l’anomenada nyckelharpa. El seu nom es compon de “nyckel”, que vol dir tecla, i “harpa”, que fa referència al seu status d’instrument de corda. Així, la nyckelharpa és un instrument més gran que una viola, que  l’intèrpret es penja a l’espatlla. Té quatre cordes i un teclat que, en pressionar, fa canviar l’afinació, com si fossin els dits sobre les cordes d’un violí. El so es produeix amb un petit arc que, en fregar, les fa vibrar.

La nyckelharpa de Taddeo di Bartolo (ca. 1408)

Un dels primers testimonis iconogràfics que es conserven de la nyckelharpa és una pintura al fresc, on un àngel ben seriós apareix tocant aquest instrument. Es troba a Itàlia, a la capella d’un palau de la ciutat de Siena i va ser pintat per Taddeo di Bartolo l’any 1408. Tot i això, es creu que els seus orígens se situen més al nord, concretament, a Suècia.

I és precisament allà on aquest instrument encara continua sent popular. Després de sobreviure a alts i baixos en la seva fama i vinculat sobretot a la música tradicional, les seves possibilitats sonores han seguit creixent amb els anys. Per exemple, durant el segle XVI s’hi van incorporar dotze cordes anomenades simpàtiques, una per cada nota de l’escala cromàtica. Aquestes cordes no es toquen directament, però vibren alhora que es toquen les quatre cordes principals. Aquesta vibració per simpatia dóna a la nyckelharpa un so amb més volum, més profund i ressonant. Un so que no pel fet de ser poc habitual, deixa de ser bellament misteriós.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/4/1394208034840.mp3]

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Anuncis