Etiquetes

, , , , , , , ,

No és fàcil acostar-se a la cultura popular de l’Edat Mitjana. Les referències són esmunyedisses i no hi ha fonts directes que ens en parlin amb el detall d’un tractat filosòfic. Tot i això, no és una tasca impossible, i gràcies a documents que han arribat fins a nosaltres, podem ser més a prop del dia a dia medieval. Una quotidianitat de què també formen part les festes, entre les quals la més celebrada als carrers de les ciutats: el Carnestoltes.

Ja des de dies abans del Carnaval, la festa ja es feia notar, i aquells vespres de febrer s’encenien focs a les places i es dansava al voltant de les fogueres. La gent anava disfressada i amb màscares per tota la ciutat. Pobres i rics, homes i dones, dansaven al so de joglars de cornamusa, músics que tocaven timbals i panderos i afegien la banda sonora a aquells vespres que s’allargaven fins a les deu.

Aquestes músiques i danses nocturnes implicaven sobretot els joves, que gaudien trencant la rutina i fent soroll fins a altes hores de la matinada. Tot i això, la música a la nit no era pas una excepció dels dies de festa i així ens ho diuen els documents: d’aquesta manera, un procés que ens situa a Ciutadella l’any 1379 ens informa que un mariner alguerès s’estava a la porta de la casa on s’hostatjava tocant el llaüt, mentre que un altre procés diu que un notari mallorquí tocava el llaüt abans de l’alba.

En qualsevol cas, la vida a l’edat mitjana passava al carrer. Processons, comitives d’enterrament, cercaviles i també execucions. Les festes, doncs, no n’eren pas una excepció; a més de comptar amb un tret comú a totes elles, ja fossin religioses o profanes: la música i la dansa. I és que de les festes medievals es deia que eren la segona vida del poble: un moment on per uns dies la normalitat es transformava i donava pas a un estat utòpic, on tothom era igual, lliure i hi regnava l’abundància i la diversió.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/2/1393519220224.mp3]

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Anuncis