Etiquetes

, , , , , , , , , , ,

Aquesta ha estat una de les setmanes on el ventall de músiques que podien haver acompanyat l’entrega dels Sons ha estat més àmplia, i la seva tria, més dificultosa. Com enfrontar-se a un motiu amb tants anys d’història i tradició musical gairebé ininterrompuda? A cada moment, des dels seus orígens pels volts del segle XIII, el Dies Irae s’ha interpretat, s’ha transformat i ha seguit el pas del temps i els diferents estils musicals. Repassem aquí, doncs, la nostra selecció, per força limitada però, tot i això, molt pensada!

  • Títol: Dies Irae (seqüència) i Libera me (responsori)
  • Interpreta… Aurora Surgit, dirigit per Alessio Randon
  • Àlbum: Ego Sum Resurrectio: Gregorian Chant for the dead
  • Edita… Naxos, 1995.
  • Disponible a Spotify.

Aquestes dues peces són interpretacions de l’himne escrit per Tomàs de Celano al segle XIII, i el responsori del qual prové. El motiu melòdic s’ha mantingut durant tots aquests anys, però la força de la interpretació purament gregoriana és innegable.

Tot seguit, anem més enllà de l’Edat Mitjana i seguim el recorregut d’aquest himne amb les següents versions:

  • Títol: Dies Irae de la Missa Pro Defunctis
  • Autor: Giovanni Francesco Anerio
  • Interpreta… Cor de la Catedral de Westminster, dirigit per James O’Donnell
  • Àlbum: Anerio: Requiem, Six Motets.
  • Edita… Hyperion, 2006.

Parlant des d’un punt de vista completament subjectiu, diré que aquesta obra em té embadalida des que la vaig descobrir, justament fent recerca sobre l’himne que ens ocupa. L’alternància entre monodia i polifonia és simplement exuberant!

  • Títol: Sequenz: Dies Irae, del Rèquiem en Re m KV626
  • Autor: Wolfgang Amadeus Mozart.
  • Interpreta… La petite bande, Cor de cambra dels Països Baixos, dirigits per Sigiswald Kuijken.
  • Àlbum: Rèquiem en re m KV626.
  • Edita… Accent, 1999.

Què dir del Rèquiem de Mozart? Una de les obres més afamades del compositor i una de les més envoltades pel mite i la llegenda. La versió historicista de La Petite Bande és crua, nua i directa. Una versió on les trompetes del Dies Irae sonen més punyents que mai.

  • Títol: Totentanz: Dansa Macabra, paràfrasi de “Dies Irae”.
  • Autor: Franz Liszt.
  • Interpreta… Krystian Zimerman, piano. Orquestra Simfònica de Boston. Dir.: Seiji Ozawa.
  • Àlbum: Obres per a piano i orquestra.
  • Edita… Deutsche Grammophon, 1999.

Un dels enregistraments imprescindibles de les obres per a piano i orquestra de Franz Liszt. Inclou una versió hipnòtica d’aquesta dansa dels morts, una mostra de l’obsessió pel món medieval del compositor. L’atmosfera romàntica és opressiva i el virtuosisme del piano pren tons gairebé diabòlics, amb el so de les campanes de fons.

  • Títol: Main Title, “The Shining”.
  • Autor: Wendy Carlos, Rachel Elkind.
  • Àlbum: “The Shining” Original Soundtrack.
  • Edita… Warner, 1980.

En parlar de “La Resplendor” de Stanley Kubrick probablement estaríem parlant d’una de les películes més terrorífiques de la història del cinema. No és casualitat doncs, que les encarregades de la seva banda sonora, Wendy Carlos i Rachel Elkind, triessin aquest motiu melòdic per obrir el film i acompanyar el viatge del cotxe de Jack Torrance i la seva família cap a l’hotel Overlook.

I el nostre viatge podria seguir, endavant i també endarrere, per recuperar les mil i una versions i adaptacions que aquest Dies Irae ha viscut. Sempre, però, sense perdre de fons, l’amenaça i la profecia com a leitmotiv.

Anuncis