Durant l’Edat Mitjana, el diable era una figura ben present. Representat en moltes ocasions com mig home, mig boc, se’l dotava de banyes o d’altres atributs, com multitud de cares en una sola figura o pèl animal que el recobria per tot arreu. A l’esfera dels sons, el diable també hi va ser present, en forma d’un interval que trencava l’harmonia: el conegut com a Diabolus in Musica.

El Diabolus in Musica és l’interval que anomenem tríton: és la suma de tres tons complets i representa la meitat d’una octava. Segons el context, parlaríem d’interval de quarta augmentada o quinta disminuïda.

En qualsevol cas, no hem d’entendre que aquest interval fos completament absent de la música medieval, i encara menys ens hem de creure aquelles històries que parlen d’excomunió per als cantants que l’entonessin en un espai sagrat. El tríton, que apareix per primer cop al tractat Musica Enchiriadis del segle IX, era un interval possible però poc utilitzat. Tot i així, l’actitud dels compositors i teòrics respecte a aquest diable sonor va ser canviant, més que en cap altre interval.

Va ser el teòric i pedagog Guido d’Arezzo qui, pels volts del segle XI, va prohibir formalment i per primer cop, l’ús del tríton o Diabolus in musica. Guido havia conformat un sistema musical basat en els anomenats hexacords. Aquests hexacords eren patrons fixos, podríem dir-ne escales, de sis notes consecutives. I dins aquest sistema el tríton quedava completament i explícitament eliminat.

Des d’aleshores, el tríton va ser considerat inestable, dissonant, i era rebutjat per la majoria de teòrics, una condició que va arrossegar fins a finals del Renaixement i, fins i tot, més enllà. Tot i això, es va continuar utilitzant i va acabar convertint-se en un recurs més per a compositors posteriors, com Johann Sebastian Bach, Wolfgang Amadeus Mozart o Claude Debussy.

“Mi contra fa est diabolus in musica”. D’aquesta famosa cita se’n feia ressò el compositor Georg Philipp Telemann en ple segle XVIII. I és que els temes diabòlics ens desperten un interès especial que no entén d’èpoques, l’interès per allò que desconeixem i que ens parla de la cara fosca dels dies.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/4/1389291340144.mp3]

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Anuncis