Etiquetes

, , , , , , , ,

David Malet és organista, director musical de l’Orfeó Laudate i del Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i organista tutor del Palau Güell de Barcelona. A més, Malet és el responsable de la recuperació del Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, que ja fa quatre anys es representa abans de la Missa del Gall. Aquest 24 de desembre, a les 23.30h, hi tornaran. 

El Cant de la Sibil·la torna de nou a la Catedral de Barcelona per la Nit de Nadal. Com va sorgir la idea de reviure aquesta representació? 

La idea va sorgir dins de l’ideari del Cor de Cambra Francesc Valls, que té com a objectiu especialment la posada en valor del nostre patrimoni musical. A la Catedral de Barcelona es conserva un dels fons documentals del Cant de la Sibil·la més importants d’Europa i era de justícia el recuperar-lo i posar-lo a l’abast de la gent.

Una imatge de la representació del “Cant de la Sibil·la” a la Catedral de Barcelona.

La vostra proposta es construeix des dels fonaments medievals, però abasta molt més. Quines són les línies principals que la conformen?

Partim del cant medieval, de la seva evolució en les parts polifòniques, i el situem just en el punt on es va deixar de representar, coincidint amb la prohibició que en va fer el Concili de Trento (s. XVI).

Música medieval i creació contemporània són presents en el Cant de la Sibil·la de la catedral. Dos estils tan allunyats en el temps, poden conviure pacíficament?

Sempre hi han conviscut; de fet el Cant de la Sibil·la ha estat en evolució constant i ha incorporat elements de la més estricta contemporaneïtat. És per això que ens vam animar a encarregar estrenes a compositors de prestigi seguint aquesta tradició de continuïtat i, a la vegada, de contrast.

El moviment escènic és una part més de la tornada a la vida d’aquesta peça. Aquests elements més teatrals de la representació, tenen fonaments històrics? Fins on arriba la llibertat creativa en un espectacle com aquest?

Tenen fonaments històrics però estan tractats amb una certa llibertat. Se sap que la Sibil·la a la Catedral de Barcelona anava vestida com una mena de sirena amb dues cues i uns guants blancs, però això era molt complicat de reproduir sense cap dibuix ni pintura. Al final es va optar per un vestit de cort del s. XVI amb una espasa també de la mateixa època i uns guants blancs.

Parlar del Judici Final en un moment com la Nit de Nadal ens hauria de sobtar?

En absolut, es va incorporar al text de les matines del dia de Nadal precisament perquè l’església volia recordar que després de la primera vinguda del Crist n’hi hauria una altra “per judicar els vius i els morts”.

Què té la profecia del Cant de la Sibil·la que, després de sobreviure durant tant de temps, fins i tot a la penombra de les normes, encara ens fascina?

Possiblement moltes coses… com ara el gust per l’esoterisme, el poder de la feminitat i, en definitiva, la necessitat de creure que hi ha una justícia que està per sobre dels homes.

María Montes

Anuncis