Etiquetes

, , , , , , , ,

Torna a ser dijous i torna el post dedicat a les recomanacions discogràfiques relacionades amb el tema de la setmana. En aquesta ocasió, no ha estat una tria gens senzilla. La nostra protagonista, Hadewijch d’Anvers, amb prou feines comença a ser considerada des del punt de vista de la recerca musical.

Però tot i no ser fàcil, tampoc ha estat impossible. Així, ens ha acompanyat el grup holandès Camerata Trajectina, a través de músiques incloses a l’àlbum Pacxken van Minnen: Música medieval dels Països Baixos. Editat l’any 1992 pel segell Globe i disponible a Spotify, presenta una interessant recopil·lació de músiques provinents del país de les flors. Aquestes s’extreuen de fonts diverses, com el Manuscrit Gruuthuse, els textos més antics del qual daten de l’any 1395, o del Codex de Hieronymus Lauweryn, un noble nascut a mitjans del segle XV a Bruges que va editar una compilació de cançons (majoritàriament profanes) per l’ús de la seva família.

I com no podia ser d’altra manera, Hadewijch hi és present. Només són dues peces, interpretades com un modestament s’imagina a la Hadewijch autèntica: a veu sola i brillant, de manera dolça però també intensa. Es tracta de les peces Ay in welken soe verbaert die tijt, que obre el disc, i Als ons dit nuwe jaer ontseet. La pronúncia del neerlandès afegeix als textos quelcom difícil d’explicar que fa més autèntica la interpretació, tot i que un no entengui el seu significat. Afortunadament, existeixen traduccions que ens fan la vida una mica més fàcil als que no dominem la llengua neerlandesa. Una ben recomanable és El lenguaje del deseo, poemas de Hadewijch (Madrid, Trotta. 1998).

Abans de tancar aquest petit post, mencionarem potser una de les refèrencies més curioses a la figura de Hadewijch. Es tracta d’una pel·lícula francesa, titulada precisament així, Hadewijch, dirigida per Bruno Dumont l’any 2009. No pensem que es tracta d’una pel·lícula històrica, res a veure, però la inspiració del personatge principal en el personatge històric és innegable. Hadewijch és en aquesta ocasió una novícia que porta la seva devoció a l’extrem, practicant dejunis i sometent-se a altres penitències. Tant és així, que la mare superiora decideix que les seves pràctiques són perilloses: la fa fora de la comunitat. De nou al món, coneixerà persones que la duran, a ella i a l’espectador, a endinsar-se encara més al món de l’invisible a través de l’amor.

I deixarem que sigui la pròpia Hadewijch d’Anvers la que posi el punt final a aquest post, amb aquest fragment d’un dels seus poemes.

En el temps de la meva joventut, 
quan per primer cop vaig provar les seves armes,
L’amor em va fer admirar gran festí de promeses,
La seva bondat, el seu saber, la seva força, la seva riquesa. 
Anuncis