Etiquetes

, , , , , , , ,

Arriba el dijous i arriba el moment de compartir les músiques que han acompanyat la nostra darrera entrega sonora. En aquest cas, músiques que tenen com a nexe comú la presència d’un instrument: la cornamusa. Ens hem deixat guiar per algunes gravacions que sobretot ens han sabut enganxar per la seva energia i frescor. Les presentem a continuació.

El primer àlbum que podíem escoltar era “Les escholiers de París: Motets, chansons i estampies“, editat pel segell Harmonic l’any 1992, i reeditat per Cantus. Els intèrprets són l’ensemble Gilles Binchois, que dirigeix Dominique Vellard. El primer toc de cornamusa que sentíem, que interpreta Pierre Hamon, és una estampie, un tipus de dansa medieval on sembla ser que els ballarins feien salts considerables! Solia ser instrumental i va ser molt popular durant els segles XIII i XIV. La segona peça que extrèiem d’aquest disc era la titulada Joliz cuers et sovenance. El to d’aquesta segona peça és ben diferent a la primera: un tempo més tranquil, amb una percussió que acompanya però alhora deixa espai i permet que el so de la cornamusa sigui plenament protagonista. Un goig per les oïdes! Tot i que no hem aconseguit trobar un enllaç per poder escoltar l’àlbum en línia, us recomanem una visita al web del segell, on podreu trobar informació ben interessant sobre el disc i escoltar si més no, alguns dels seus talls.

Un dels personatges que apareixia al capítol d’aquesta setmana era un vell conegut dels Sons: el rei de Castella Alfons X “El Savi”. No podíem desaprofitar l’ocasió per fer sonar una de les seves cantigues, Maravillosos e piadosos, interpretada pel grup Alla Francesca. Aquest grup es relaciona directament amb l’ensemble Gilles Binchois: els seus fundadors, entre els que s’inclou el cornamusaire Pierre Hamon (que també és intèrpret d’altres instruments de vent) són membres, precisament, del Gilles Binchois. D’aquesta manera, l’aire i l’energia d’aquest àlbum, titulat “Cantigas”, ens és ben familiar. Un disc amb una instrumentació ben variada i imaginativa, que pot escoltar-se íntegrament (tot i que sonorament no sigui la plataforma ideal), a Youtube. Està editat pel segell Opus 111, l’any 2000.

I per últim, i de nou amb Pierre Hamon a la cornamusa i el seu ensemble Alla Francesca, una peça de Johanes Ciconia (1370-1412), el madrigal Caçando un giorno. Sense desmerèixer cap de les peces i interpretacions anteriors, ens arrisquem a dir que aquesta petita obra és la nostra preferida. Les seves línies melòdiques entrellaçades, el seu desenvolupament, juntament amb l’arranjament proposat per Hamon, fan d’ella una petita perla que aconsegueix, tal i com ens agrada, transportar la nostra imaginació. S’inclou a l’àlbum “Johanes Ciconia: Motets, Virelais, Ballate, Madrigals“, que editava Opus 111 l’any 1994.

Amb aquesta peça acomiadem aquest post, dedicat a la música medieval i les dobles canyes de la cornamusa.

Anuncis