Etiquetes

, , , , ,

El capítol d’aquesta setmana va dedicat a un instrument: la cornamusa. Descobrim-lo!

Març del 1354

Dono a Domingo Mulet, pelleter de Barcelona, per Ia cornamusa del senyor Infant, que li feu guarnir de vellut verd, amb senyals reials i amb 2 timbres de fil d’or i d’argent: 181 sous.

L’autor del document anterior és el rei Pere el Cerimoniós, el gran monarca de la corona catalanoaragonesa del segle XIV. El mes de març del 1354 deixava per escrit l’ordre de pagament de 181 sous de Barcelona a en Domingo Mulet, un pelleter de la ciutat, per a la construcció d’una cornamusa per al seu fill, l’Infant Joan. Segons ens diu aquesta entrada del registre, no ens trobem davant d’un instrument qualsevol. Lluny de la imatge d’instrument camperol o popular, el rei havia encarregat per a l’ús de l’Infant una cornamusa ricament guarnida, amb vellut verd, decorada amb senyals reials i amb dos timbres de fil d’or i argent.

La cornamusa: l'instrument constantDe cornamuses durant l’Edat Mitjana n’hi havia de diferents tipus, i responien a una gran varietat de noms: trobem, entre d’altres, bagpipes a Anglaterra, dudelsacks a Alemanya, pivas o zampognas a Itàlia, musettes a França. En tot cas, sempre parlem d’un instrument de vent que, en les seves formes més comunes, consisteix en un grall i un o més bordons, que s’abasteixen de l’aire d’una bossa. La bossa es comprimeix sota el braç de l’intèrpret per proveir una pressió constant.

Però, com sonaven? Eren eixordadores, fetes per sonar a l’aire lliure? El rei Alfons X es referia a l’instrument amb aquestes paraules: “La gaita que es sutil, con que todos placer han”. Així, sembla que eren considerats instruments de cambra, i, en moltes ocasions, es tocaven a les sales interiors dels palaus. Aquesta hipòtesi la reforça la idea que, molts cops, la cornamusa acompanyava el cant, un costum que encara perdura a regions com Bulgària, Suècia i Estònia.

Constant és, doncs, l’aire que les fa sonar, com constant és la seva presència en fonts de l’època medieval. Les cornamuses són presents en la pintura, l’escultura, als marges dels documents escrits i també als mateixos textos, ja siguin literaris, teòrics o administratius. En definitiva, un instrument el so del qual va escampar-se pel món occidental ja en època medieval i que encara avui arriba a les nostres oïdes.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/0/7/1385743899670.mp3]

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Anuncis