Etiquetes

, , , , , , , , ,

Aquesta setmana, un capítol dedicat a unes cançons molt particulars, amb les veus convidades de Joan Vives i Ester Pinart. Aquí el teniu!

L’altre dia vora una bardissa, vaig trobar una pastora humil. “Mossa”, vaig dir-li, “cosa pietosa, m’he apartat del camí per fer-vos companyia, una noia així, vilana, no ha de fer pasturar sola tanta bèstia en aquesta terra solitària”.

Un cavaller fa una proposició a una pastora en aquesta peça del trobador Marcabrú, escrita durant el segle XII. És el que es coneix com a pastorel·la, un gènere que va ser cultivat per trobadors occitans i que va seguir el seu recorregut en el temps, a través d’altres formes com la serranilla castellana.

En aquestes pastorel·les, la història sempre és la mateixa: un cavaller s’acosta a una noia de classe humil i li parla. Primer ho fa amb afalacs i bones paraules, per acabar fent-li una proposta, diguem-ne, no gaire honesta.

Certament, aquesta idea de seducció masculina no era nova, però el que sí que ho era, era la resposta de la noia en qüestió: ella, la veritable protagonista de les pastorel·les,  rebutjava l’oferta, recorrent a l’enginy i defensant la seva pròpia veu.

“Senyor, l’home, aclaparat per la bogeria, jura, ofereix i promet penyores; així em retríeu homenatge, senyor”. “Però per un peatge pobre no vull deixar de ser donzella i canviar el meu nom pel de meuca”.

Així de contundent i clara podia mostrar-se la dona en aquestes peces dialogades. Es tracta doncs, d’una novetat important: la dona té veu pròpia i present, coneix l’amor per intuïció, fins i tot més que el cavaller, i el busca. És l’ideal d’amor cortès que es fa visible, com un símptoma de rebel·lió: proposa un nou esquema, es busca que l’amor vagi més enllà de l’instant, que sigui l’experiència central de la vida.

I a això hi contribueix la música. A les pastorel·les, el rebuig no és vergonyós, sinó alegre, no hi ha recança, sinó humor i enginy. D’aquesta manera, de la mà de l’amor cortès, neix al segle XII la consciència individual, de l’home i també de la dona, de la qual la música n’és un vehicle imprescindible i necessari.

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/3/9/1385377420593.mp3]

sheep

I si el voleu descarregar, feu clic aquí!

Anuncis