Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , , , ,

Torna a ser dijous i tornem a proposar-vos descobrir quines són les músiques que han acompanyat l’entrega del capítol de la setmana, dedicat, en aquest cas, al naixement de la polifonia. Us proposem escoltar aquestes músiques amb una mentalitat oberta, per endinsar-nos mica en mica, al sentiment d’experimentació dels autors del moment. Uns autors que seguien una intuïció que marcaria l’esdevenir musical de la resta de la nostra història.

El primer exemple musical que podem sentir era un dels més tardans d’aquesta recopilació. Abans de remuntar-nos als orígens, vam preferir donar una mostra de la filigrana tècnica que els compositors van arribar a assolir durant aquells anys. Es tracta, doncs, de Tout par compas, un rondeau escrit per Baude Cordier i que ha arribat fins a nosaltres a través d’un manuscrit, l’anomenat Codex Chantilly. Datat a finals del segle XIV, aquest és un volum que recull músiques de l’anomenat Ars Subtilior, una branca tardana del conegut Ars Nova. La versió triada pertany a un àlbum editat l’any 1987 per Harmonia Mundi i que interpretava el ja conegut per nosaltres Ensemble Organum, que dirigeix Marcel Pérès. El seu so és net i clar, i la interpretació detallista dels ritmes, s’adiu perfectament amb la sofisticació que suposem a la música de l’Ars Subtilior. (En aquest cas, no podem escoltar aquest enregistrament a Spotify, però sí a Youtube)

Seguim endavant amb un salt enrere en el temps. És una peça del segle XII la que il·lustra la idea de l’organum paral·lel, Domine Labia Mea Aperies – Deus In Adjutorium Meum (que pot escoltar-se a Youtube), que interpreten de nou l’Ensemble Organum. Aquest exemple de polifonia aquitana, localitzat a l’abadia de Sant Marçal de Llemotges, ens va semblar d’una claredat meridiana. Una veu entona un cant pla que rep una resposta del grup, en perfecte uníson. I és per amplificar la sensació i fins i tot l’espai, que aquestes mateixes veus arrenquen un organum paral·lel. A nosaltres és un efecte que ens segueix impressionant. L’enregistrament s’inclou a “El naixement de la polifonia”, una recopilació del segell Harmonia Mundi, editada l’any 2005. D’aquest àlbum també n’hem extret una mostra de la música de Notre Dame, el cèlebre Viderunt omnes de Perotin, interpretat en aquest cas pel grup Theatre of Voices, que dirigeix Paul Hillier. Però ja arribarem a Notre Dame.

El següent exemple sonor arriba des d’un enregistrament ja conegut dins aquest espai. És l’àlbum “Filia Sion“, un disc que ja vam presentar en parlar de les músiques del cant pla. L’interpreta el grup Vox Clamantis, que dirigeix Jaan-Eik Tulve. En aquesta ocasió, vam triar un dels organums inclosos dins el cèlebre Codex de Las Huelgas, Rex Virginum. Segurament va ser l’abadessa María González la que, durant el segle XIV, va ordenar l’el·laboració d’aquest manuscrit musical. Aquest fragment, en concret, ens resulta de gran bellesa i calidesa que flueix. De nou, ens trasllada a algun lloc que encara no sabem ben bé com descriure, i potser, no calgui fer-ho. (Lamentablement, l’àlbum ha deixat d’estar disponible a Spotify, i de moment no hem pogut trobar cap plataforma alternativa on escoltar-lo. Seguirem pendents!)

Ara sí, arribem a Notre Dame i la seva escola, un ambient imprescindible si parlem de polifonia. El compositor triat per aquest viatge ha estat Perotin o Perotinus, nascut entre els anys 1155 i 1160 i mort entorn l’any 1230, i que va ser l’encarregat de la revisió del famós Magnus Liber Organi. El grup Musica Ficta, que dirigeix Bo Holten, interpreta la primera peça que proposàvem: un organum triplum, Alleluia v. – Posui adiutorium, que formava part del disc Seized by Sweet Desire, que editava Naxos l’any 2009. És una proposta atractiva, donat que se centra en els cants de les dones, com diu el subtítol, “de la catedral a la cambra”. L’àlbum pot escoltar-se a Spotify.

A més de la peça interpretada per Theatre of Voices que mencionàvem fa unes quantes línies, encara ens acompanya un exemple més de la música de Perotin. És Sederunt Principes, organum a quatre veus i una de les obres més emblemàtiques del període. La gravació triada és la que en feia l’Early Music Consort de David Munrow, de qui ja parlàvem a una altra entrada del blog, en un moment encara primerenc per la interpretació històrica de la música medieval, l’any 1975. L’àlbum s’anomenava “Music of the Gothic Era“, i contenia un recull amplíssim de melodies i harmonies de l’Ars Antiqua i també de l’Ars Nova. Què en destaquem, d’aquesta interpretació? Sens dubte la seva energia. Una injecció rítmica que ressona.

El darrer exemple sonor polifònic ve, com si es tractés de tancar el cercle, de la mà del compositor Baude Cordier, compositor que signava la primera peça d’aquesta petita selecció. Ars Nova que sona en les veus del grup Gothic Voices que dirigeix Christopher Page. La peça és Ce Jour De L’An, de nou, una música transparent i ornamentada, que s’inclou al disc Lancaster i Valois: música francesa i anglesa c.1350-1420, editat per Hyperion l’any 1998.

I arribem així al final del nostre recorregut musical per les polifonies de l’Edat Mitjana. És un recorregut forçosament incomplet, donada l’amplitud del tema que ens ocupa. Però com sempre, esperem haver obert una finestra a un ambient diferent, que no per llunyà és menys rellevant, que ens parla directament.

Anuncis