Etiquetes

, , , , , , ,

Aquesta setmana, la tria de les músiques del capítol que hem dedicat als Carmina Burana (i que podeu tornar a escoltar aquí) ha estat difícil, com sempre, però sobretot, molt entretinguda i divertida. Acostar-se a un repertori com aquest implica acostar-se a un espai musical on les fronteres entre gèneres es difuminen encara més del que és habitual, la música culta i popular es barregen i les interpretacions contemporànies se’n fan un ressò especial.

Concretament, han estat dos els àlbums que hem fet servir per il·lustrar aquestes històries amb olor a taverna i a viatges. El primer d’ells, ve signat pels grups Unicorn Ensemble i Oni Wytars Ensemble. La seva és una interpretació de gran format, sorollosa i festiva, que en peces com Tempus est iocundumuna invitació al Carpe Diem en majúscules, no vam poder-nos resistir a compartir. L’àlbum l’editava Naxos, l’any 2002 i pot escoltar-se a Spotify.

El segon disc va ser el que va oferir-nos la major part de la banda sonora d’aquest capítol. El vam triar per diversos motius. El primer, per qui el signa. Es tracta del Clemencic Consort, que dirigeix René Clemencic, un dels primers intèrprets que va voler abordar aquest repertori. Va fer-ho al 1975, amb un enregistrament dels Carmina Burana que, de nou, feia sonar aquestes peces de manera grandiloqüent i que els aportava, a més, un component teatral que va convertir-se en bàsic a l’hora de presentar aquestes músiques. Les veus cridaven, desafinaven i caricaturitzaven a moments allò que es cantava: Clemencic ens traslladava a la seva pròpia taverna medieval.

I tan pròpia la va fer, que una de les peces més conegudes dels enregistraments actuals dels Carmina Burana, porta, encara que en moltes ocasions s’ignori, la seva signatura. Es tracta d’ Ich Was Ein Chint So Wolgetan. La lletra es conservava, i Clemencic va decidir elaborar ell mateix una línia melòdica dins l’estil de les que ja coneixia. I va fer-ho amb tant èxit que encara avui no hi ha enregistrament que no inclogui aquesta peça (amb la seva melodia, és clar).

De tota manera, nosaltres vam preferir triar la reedició d’aquest àlbum: Medieval Songs from the Codex Buranus, que s’editava l’any 2009, a Oehms Classics (també podeu escoltar-lo a Spotify). Sacrificant la grandesa per la intimitat, l’ambient d’aquest disc es torna més autèntic: hi ha menys reverberació, menys veus, menys instruments. Però potser és això el que el fa ineludible. Així, ens van acompanyar les peces In taberna, Bache vene venies, Cur homo torquetur? i Tempus Transit. Músiques i històries entorn l’amor, el vi i el pas del temps. Us animem a gaudir-les i a buscar les seves lletres, no dubtem que us donaran una visió privilegiada del món medieval, tot seient davant d’un bon got de cervesa.

Anuncis