Etiquetes

, , , , , , , , , ,

Tornem a ser amb vosaltres per detallar-vos quines han estat les músiques que han acompanyat el nostre relat aquesta setmana. Una entrega dedicada a les Cantigues de Santa Maria d’Alfons X el Savi i que, hem de dir, ens ha fet gaudir de músiques ben diferents i atractives a les nostres oïdes. Triar no ha estat fàcil. Són moltes les agrupacions que s’han acostat a aquest repertori i moltes amb molt bon nivell i sentit musical i històric. Aquí les teniu!

El primer àlbum que us presentem és Obras maestras de las Cantigas. Alfonso X el Sabio, un disc signat pel grup Música Antigua que dirigeix Eduardo Paniagua i es pot sentir a Spotify. La peça escollida va ser Strela do dia, potser una de les cantigues més conegudes i que aquí es presenta en una versió altament sorollosa i engrescadora, dins un disc editat per Sony l’any 1998.

Perquè de tant en quan, ens agrada una bona dosi de timbals.

I parlant de Cantigues, és inevitable que ens acostéssim a les versions de Jordi Savall. En concret, vam extreure músiques de dos dels seus discos. El primer Jerusalem: la ciutat de les dues paus, un volum heterogeni i ben documentat, a l’estil de les seves darreres entregues ( i que també es pot escoltar a Spotify). Editat per Alia Vox l’any 2008, conté, entre d’altres, la cantiga 383, O fondo do mar tan chao, una peça en la que traspuen ressons de músiques tradicionals i que ens dibuixen perfectament aquest fons del mar. 

Alfonso X el Sabio.L’altre àlbum de Jordi Savall que va servir per acompanyar el capítol d’aquesta setmana va ser el titulat Alfonso X el Sabio. Cantigas de Santa María (disponible a Spotify). En aquest cas, va ser editat per Auvidis – Astrée l’any 1993 (tot just fa 20 anys!) i és un enregistrament que conserva aquell aire màgic que podíem trobar també a altres àlbums, com el que mencionàvem a la nostra entrega dedicada al Llibre Vermell de Montserrat. Les peces que vam escollir van ser les següents: la Cantiga 123, amb un ritme irregular de caire hipnòtic i en aquesta ocasió, en versió instrumental, com també ho és la Cantiga 142, de caràcter plàcid, i que va servir per obrir el nostre capítol, i la Cantiga 37, Miragres fremososAquesta darrera ens encanta: per la seva vivacitat, per les seves percussions, per la seva, en ocasions, falta de precisió. Perquè quan les coses no són perfectes, són més humanes.

No podem acabar aquest post sense recomanar-vos que us acosteu a l’altre gran atractiu de les Cantigues de Santa Maria: les seves històries. Per això us proposem visitar la pàgina http://www.cantigasdesantamaria.com Un lloc on podreu trobar els textos complets de totes les cantigues, ordenats per número i per títol, a més d’un interessant apartat de recursos per aquells que s’animin a interpretar-les. Petites joies que viatgen en el temps! Esperem que en gaudiu!

Anuncis