Etiquetes

, , , , , , ,

Aquesta setmana, la nostra mirada es dirigeix cap a una de les corts reials llegendàries per excel·lència. La cort del Rei Artur de Bretanya. Tots hem sentit noms com Excalibur, Ginebra o Perceval. En aquesta entrega ens endinsarem als textos que ens expliquen aquestes històries i com descriuen la música d’aquest entorn, a mig camí entre la realitat i la ficció.

L’aparició misteriosa del Grial a una de les novel·les de Chrétien és la primera menció d’aquest objecte màgic en la literatura romànica

Si hi ha algun monarca de llegenda durant l’Edat Mitjana, aquest és el Rei Artur. Rei de Bretanya, va representar l’ideal de govern tant en temps de guerra com en temps de pau. Va fer-ho a través de la seva Taula Rodona, amb cavallers com Lancelot i Perceval, i la seva actitud exemplar també es mostrava en la relació amb la reina Ginebra, la seva dama. Però, va ser el rei Artur un personatge real? Què en sabem? I la seva cort… com sonava?

La primera menció a la història del Rei Artur de Bretanya la trobem en un text escrit al segle XII: la Història dels Reis de Bretanya, de Geoffrey de Monmouth. Aquest volum, escrit en llatí, situava el Rei Artur al segle VI, i l’èxit de la història va ser immediat. Per l’Europa del segle XII s’escampava la llegenda, uns sis-cents anys després de la seva suposada existència real.

Però, deixant de banda el relat de Monmouth, si hi ha algú que va explicar les aventures del Rei Artur, i sobretot, dels seus cavallers, aquest va ser Chrétien de Troyes. Nascut vora l’any 1135, aquest escriptor va recollir aquesta llegenda britànica i la va desenvolupar a través d’un gènere nou: la novel·la. Són seus títols com “Erec i Enide”, “El cavaller de la Carreta”, “El cavaller del Lleó” i també “El conte del Graal”, la primera menció a la literatura del famós objecte màgic.

D’aquesta manera, i tornant a si el personatge era real o no, els historiadors i filòlegs s’inclinen a pensar que les històries artúriques corresponen a la ficció: no retraten, doncs, una cort del segle VI, sinó els cavallers del segle XII. Els autors buscaven presentar al públic els ideals de la cavalleria, els quals ja es trobaven en decadència.

Però acostem-nos ara als sons. Les descripcions de la cort i els seus entreteniments en són ben plenes, de música: els personatges canten, ballen, toquen instruments com les violes, les flautes o la crota.

Si voleu saber-ne més, feu clic a l’àudio!

[audio http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/6/7/1373360122976.mp3]

(També podeu descarregar-lo si feu un clic aquí!)

Anuncis