Etiquetes

, , , , , , , , ,

Com ja és habitual, compartim amb vosaltres la relació de músiques que han posat banda sonora al capítol d’aquesta setmana.

En aquest cas, l’entrega ha estat inspirada totalment per un sol àlbum: Bestiarium, de l’ensemble La Reverdie, del qual us vam parlar en un post anterior i que està disponible a Spotify. En aquest àlbum, editat l’any 1990 pel segell Nuova Era i reeditat més tard per Cantus, les germanes Mircovich i Caffagni exploren la interacció de la natura amb la música en un llibret deliciós i hi incorporen des de peces més antigues, com l’anònim cant de vigilància O tu qui servas, datat pels volts del segle IX, a peces més tardanes, com les signades per Jacopo da Bologna (ca. 1340-1386) Oseletto SelvaggioAquila Altera.

Concretament, als nostres Sons d’aquesta setmana hi són presents tres peces. La primera, Na coire ar na sleibhtibh, una jiga tradicional irlandesa. És inevitable, com expliquen La Reverdie al seu àlbum, connectar aquestes línies que voregen els límits de la música popular amb l’ambient dels boscos i la natura. Oseletto Selvaggio, de Jacopo da Bologna, és la segona peça de la tria: un exemple de madrigal gairebé descriptiu, amb efectes sonors que evoquen els cants dels ocells i amb un text el qual juga amb simbolismes, i que associa els ocellots als compositors mediocres. La darrera mostra d’aquest disc és Chosì pensoso, una caccia escrita per Francesco Landino (ca. 1325-1397): un exemple perfecte del gènere, amb dues veus que es persegueixen com si d’una cacera melòdica es tractés, interpretat amb senzillesa i exactitud per les veus del grup.

No podem acabar aquest post sense recomanar la visita a la pàgina que la universitat d’Aberdeen ha dedicat al Bestiari més cèlebre de la localitat escocesa: The Aberdeen Bestiary Project. A banda d’una introducció general al món dels bestiaris, podreu navegar per l’interior d’aquest manuscrit, que va escapar a la dissolució dels monestirs d’Enric VIII a principis del segle XVI. A través d’un cercador i de l’índex podreu llegir els comentaris sobre cada animal, amb una adaptació a l’anglès modern o consultar directament les il·lustracions, que són una autèntica meravella. Esperem, de veritat, que en gaudiu! Val molt la pena!

El cigne del Bestiari d’Aberdeen: “és totalment blanc i té una veu meravellosament melodiosa”

Anuncis