Etiquetes

, , , , , , , , , , , , , ,

Abans d’explicar quines són les músiques que han servit per il·lustrar aquest capítol, toca fer alguns aclariments. En tractar la història de Hilda i Caedmon, hem atisbat un univers fins i tot més llunyà del que estem acostumats en parlar dels sons de l’Edat Mitjana. I és que, habitualment, ens acostem sobretot a músiques i històries que sorgeixen del segle XII endavant. Les ubiquem, doncs en el que coneixem com a Baixa Edat Mitjana, una segona etapa, més tardana, d’aquests mil anys d’història.

Així, quan mirem una mica més enrere, com en el cas d’aquest capítol (si no l’heu escoltat, el teniu a tan sols un clic!), els sons es tornen relliscosos i no es deixen atrapar fàcilment. La documentació que es conserva és més escassa i els sistemes de notació amb prou feines són petits senyals per recordar una melodia que el cantaire devia conèixer prèviament. Podríem pensar que l’Alta Edat Mitjana és època de silenci. Però no. Això no vol dir pas que la música fos absent. La música formava també part de la vida, tot i que és natural que, des del nostre segle XXI, l’aproximació a aquests repertoris sigui més temptejant, més especulativa.

Interpretacions d’aquestes característiques han estat les escollides per posar banda sonora a aquesta història de poetes. La primera peça que sentim és Ad Processionem, Kyrie, un extracte de música litúrgica, interpretat per l’Ensemble Organum que dirigeix Marcel Pères. S’inclou a un àlbum titulat “Els cants del primers cristians” , un disc editat per Harmonia Mundi l’any 2009 i que recull diverses mostres de cants religiosos des del segle V al segle XIII. Remarquem que la litúrgia cristiana no va ser la mateixa arreu des de bon principi: fins al moment de la unificació, que va produïr-se a l’època de l’imperi carolingi, convivien diversos ritus segons l’àrea geogràfica. Concretament aquesta és una mostra del ritus romà antic.

El següent fragment és Qui habitat in adiutorio altissimi, una peça que s’ubica a l’abadia de Sant Gallen i que es data de forma aproximada l’any 880. Està interpretada per l’Ensemble Cosmedin i va ser editada per Naxos l’any 2011, en un àlbum recopilatori titulat: Anima mea, música sacra de l’era medieval. De nou, ens trobem amb una interpretació on la simplicitat és la clau. La viola de roda i la veu fan brillar aquest salm, creant una atmosfera que ens resulta present i llunyana al mateix temps. (Podeu escoltar l’àlbum a Spotify)

La història de Caedmon està acompanyada per una arpa, potser semblant a la que ell tocava si seguim les pistes de la seva efígie en pedra. La toca Benjamin Bagby, músic especialitzat en la recitació poètica i la reconstrucció filològica de les grans sagues èpiques del passat. Aquest petit fragment prové, més concretament d’una saga islandesa, l’Edda, i ens va semblar que què millor podria acompanyar una història de llegenda que una arpa per recitar? Per la seva banda aquest petit fragment s’inclou a l’àlbum Edda, mites de la Islàndia Medieval, editat per BMG l’any 1999 i del qual podem trobar alguns tracks a Spotify. Un àlbum amb un llibret extraordinari, que pels aficionats a les grans històries èpiques, paga la pena.

Malauradament, no conservem la música de l’himne que va somiar Caedmon, tan sols la seva lletra. Així, vam optar per finalitzar el capítol amb un altre himne, escrit també en anglès, però força posterior: De milde lomb isprad o rode, que interpreten les veus inconfusibles d’Anonymous IV. Pertany a l’àlbum The lily and the lamb, cant i polifonia medieval anglesa, editat per Harmonia Mundi l’any 1995 i disponible a Spotify. Aquestes veus de dona, quatre timbres clars i ben empastats, aporten sempre bones interpretacions, sense floritures, que despullen la música fins a la seva essència.

D’aquesta manera, tot i la dificultat inicial hem volgut acostar-nos a una època tan viva com la resta, el segle VIII, i per això hem comptat amb músiques interpretades des dels nostres dies que busquen més enllà de les fronteres tradicionals. Esperem haver-vos acostat una mica més a l’Alta (i també sonora) Edat Mitjana.

Anuncis