Etiquetes

, , , , , , , ,

El manuscrit que centrava la nostra atenció aquesta setmana, el Llibre Vermell, inclou diverses peces musicals que han despertat la curiositat i la inventiva d’una gran quantitat de músics, versats i no versats en la interpretació de músiques de l’Edat Mitjana. Així, podem trobar versions molt diferents del cançoner, el·laborades per grups i músics d’arreu. A continuació us presento les músiques triades per l’el·laboració d’aquest capítol, i tot seguit, afegirem alguna propina extra!

La primera peça que sentim és Mariam Matrem Virginem, un virelai en llengua llatina. La interpretació va a càrrec del grup Millenarium, a més del grup vocal Psallentes, el cor de cambra de Namur i el cor Pastoreaux, sota la direcció de Christophe Deslignes. S’inclou en un enregistrament editat pel segell Ricercar l’any 2007 (i que podeu escoltar a Spotify!) El que em va captivar d’aquesta versió va ser, sobretot, el seu començament: un principi nu, despullat d’artificiositat i amb un nombre d’instrument limitat a una fídula, un llaüt i més tard una arpa. Les veus femenines de Psallentes són pura claredat i no creen una massa imponent, sino més aviat un petit conjunt de sons amables a l’oïda. Més tard, la peça es va desenvolupant, amb veus solistes i altres instruments, en un arranjament que si bé pot semblar massa fantasiós en algun moment, és sempre transparent.

L’altra peça que sentim de fons a aquest capítol és Ad mortem festinamus, una dansa de la mort ben festiva i de la qual se n’han trobat precedents i mostres molt semblants a diversos indrets europeus. Els “culpables” d’aquesta versió tan viva són els membres del grup Theatrum Instrumentorum, que enregistraven el Llibre Vermell l’any 1997 amb el segell Arts Music (també disponible a Spotify). De nou, allò que captiva d’aquesta interpretació és la seva simplicitat: la cornamusa i les percussions, a més d’unes veus educades però no refinades, fan que l’ambient de ball traspui i arribi fins a nosaltres. Molt remarcable!

Però tal com us deia al principi del post, m’he guardat una sorpresa pel final. Bé, dues, per ser més clars. D’una banda, una versió ineludible si parlem dels enregistraments que s’han fet  d’aquesta obra: la que va realitzar Hespèrion XX sota la direcció de Jordi Savall, l’any 1979 i que pot trobar-se a Spotify en una reedició de l’any 2010. Se n’han dit moltes coses sobre aquesta interpretació: que era massa artificiosa, que estava saturada d’instruments, que el cor era massa gran. En definitiva, que se saltava totes les normes. I potser sí que en algun aspecte pugui ser un enregistrament excessiu, però el que no pot negar-se és que, a banda de ser un dels primers intents d’apropar-se a les peces des d’una perspectiva contemporània, és una versió imaginativa, musical i màgica. Tres adjectius que casen perfectament amb l’esperit del Llibre Vermell.

Encara una confessió: aquesta versió va ser un dels meus primers apropaments a la música medieval. Després de descobrir-lo a una classe d’història de la música amb el desaparegut Carles Riera, no vaig poder estar-me de sortir, pitant, a buscar-lo a la botiga. Us faig una proposta: tanqueu els llums i escolteu. Rigorós o no, és tota una experiència.

Tanquem el post amb la darrera sorpresa: un homenatge. En aquest cas a Josep Fortuny, membre fundador de l’Elèctrica Dharma, que ens deixava el 30 de setembre passat. La Dharma, un grup que sí, també va atrevir-se a imaginar sobre les melodies del Llibre Vermell de Montserrat. Aquí us deixem la seva particular visió de Stella Splendens, enregistrada al Palau de la Música Catalana, amb la Cobla Mediterrània.

Anuncis