Etiquetes

, , , , , , , ,

Arriba el dilluns i compartim de nou amb vosaltres (ja en sou uns quants!) un nou capítol d’aquest microtò de Catalunya Música. Aprofito de nou, com a autora, per donar-vos les gràcies per les vostres visites, lectures, audicions, comentaris… És un plaer saber que el que es treballa us arriba d’una manera o altra. De veritat!

Dit això, dono pas al tema de la setmana. En aquest cas, un document amb una història fascinant i que es localitza a un d’aquells llocs on alguns hi han volgut veure energies concentrades, d’altres l’han anomenat “lloc de poder”, i fins i tot alguns han volgut buscar-hi el Sant Greal. En qualsevol cas, un espai geològicament imponent i carregat d’espiritualitat: la muntanya de Montserrat. Espero que gaudiu de la història del seu manuscrit medieval per excel·lència: el Llibre Vermell.

El mes de juliol de l’any 1811, el monestir de Montserrat cremava. L’exèrcit napoleònic incendiava un espai ple d’història i de documents que n’eren testimoni. Però un volum va escapar de les flames gràcies a l’atzar: un estudiós l’acabava de treure de la biblioteca del monestir, diuen que tan sols unes hores abans que comencés el foc. Aquest volum era el Llibre Vermell de Montserrat.

Es tracta d’un còdex que es va copiar a l’scriptorium del monestir, entorn de l’any 1399. Aquest volum, enquadernat al segle XIX amb el vellut vermell que li va donar el nom, conté molts tipus d’escrits: miracles, privilegis, indulgències, petits tractats teològics…, però també música, l’anomenat Cançoner Montserratí.

De la mateixa manera que Santiago de Compostel·la era un dels grans centres de pelegrinatge d’Europa, Montserrat i el seu monestir també eren destí de pelegrins provinents d’arreu. Els monjos havien d’acollir un gran nombre de fidels en un espai realment limitat: com que els edificis del monestir estaven reservats únicament als membres de la comunitat i als homes nobles, la resta de pelegrins s’havien d’allotjar a la mateixa església i al cementiri. Allà menjaven, bevien, dormien, xerraven i també cantaven i ballaven. La convivència, de vegades, podia ser difícil a l’abadia: és per això que els monjos van decidir regular els cants i les danses i fer-los servir com a lloances a la Mare de Déu.

Si voleu conèixer la resta de la història, escolteu l’àudio!

(També podeu descarregar-lo si feu un clic aquí!)

Anuncis