Etiquetes

, , , , , , , , ,

M’agradaria comentar a continuació amb una mica més de deteniment quines són les peces que heu pogut sentir o intuïr sota aquesta primera entrega, dedicada a Guillaume de Machaut. Són obres que em van enganxar des de la primera escolta algunes, uns quants cops després, altres. En qualsevol cas, mereixen un comentari a part.

La primera peça del microtò és Je vivroie liement. Es tracta d’un virelai monòdic, i Gothic Voices en pren la definició més estricta. Així doncs, el grup que dirigeix Christopher Paige opta per una sola veu femenina que canta, sense cap acompanyament, un text d’amor no correspost (en aquest enllaç, amb traducció a l’anglès). Aquest enregistrament provés d’un àlbum titulat The mirror of Narcissus, editat l’any 1983 pel segell Hyperion.

Jo viuria feliçment, dolça criatura, si sabessis veritablement, que ets la cura als meus mals.

Tot seguit, sentim Douce Dame Jolie. En aquest cas, l’aposta interpretativa és oposada. Emmanuel Bonnardot, intèrpret vocal i de violes, proposa una versió instrumental d’aquest virelai, acompanyat per una percussió petita, ens imaginem uns picarols lligats a la cama, que porten la pulsació. Música feta doncs, per un sol músic, dins l’àlbum Ay Mi! Lais et Virelais, que va editar el segell op. 111 l’any 1997.

Una de les grans obres, potser la més destacada i influent d’aquest compositor, va ser la Messe de Notre Dame. No va ser escrita, com podríem pensar a primer cop d’ull, per la catedral de París, sinó per la de Reims, on va treballar Machaut fins al final de la seva vida. La versió que proposàvem pertany a un àlbum heterogeni titulat, Le jugement du roi de Navarre, editat per Cantus l’any 1998. S’hi poden trobar recitacions i molts tipus diferents de peces, però aquesta versió del Kyrie de la Messe sona empastada i atmosfèrica, gràcies al savoir faire de l’Ensemble Gilles Binchois que dirigeix Dominique Vellard.

I el darrer fragment és el rondeau Ma fin est mon commencement, que, com diu Jesús Lladó al blog Catpals, és un dels palíndroms musicals més antics que es coneix. La versió que podem sentir és de l’agrupació catalana Trio Subtilior, i s’inclou en un disc dedicat a Machaut que va editar-se l’any 2001 amb el segell Ars Harmonica. Per descobrir el secret d’aquesta peça que tant pot llegir-se de principi a fi o de fi a principi, us convido a visitar el post del blog que mencionava: Palíndroms, música i Celibidache. Text i música palindròmica del segle XIV!

No em puc resistir però, a acabar aquest post compartint una versió sorprenent d’un fragment de la Messe de Notre Dame, el Gloria, que feia l’Ensemble Organum dirigit per Marcel Pérès. En comparació amb la de l’Ensemble Gilles Binchois, amb quina us quedeu?

Gloria (Messe de Nostre Dame) . Ensemble Organum

Gloria (Messe de Nostre Dame) . Ensemble Gilles Binchois

Anuncis