Etiquetes

, , , , , ,

La primera entrega d’aquesta sèrie l’hem dedicada a una figura clau per entendre la música del seu període i sobretot, per entendre d’on provindran músiques i estils posteriors: Guillaume de Machaut (1300-1377). Però abans d’endisar-nos-hi, no voldria deixar passar una efemèride que ens acompanya avui: la de la mort d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), molt més que una compositora, que aviat passarà per aquest espai. De moment, espero que gaudiu de la història de Guillaume de Machaut, a qui vaig apropar-me de forma gairebé accidental i va convertir-se en una descoberta sorprenent: treure el nas per una finestra al passat, mirar una pintura en moviment. Som-hi!

Corria l’any 1350 i Europa travessava un moment crític en la seva història. Moltes famílies perdien la majoria dels seus membres d’un dia per l’altre, moltes poblacions quedaven reduïdes a espais buits on, de la vida, només en quedava el record. Era la pesta negra.

Un dels supervivents d’aquesta gran epidèmia va ser el compositor Guillaume de Machaut, considerat el més destacat compositor i poeta del segle XIV. Va llegar una obra important per moltes raons. Va escriure gran quantitat de música, i, a més, de qualitat; va utilitzar la llengua francesa en obres musicals d’entitat pròpia, en un moment on el llatí encara era la llengua de cultura. I també se’l recorda per la seva versalitat: Machaut es va moure hàbilment a través de gèneres molt diversos, com els motets, els lais, les ballades, els rondós i els virelais.

Descobriu-ne més a través de l’àudio!

Anuncis